Sempre he cregut i he defensat la importància d’una bona relació i cohesió entre tots els alumnes de l’aula. Tant és així que com a docent i especialment com a tutor, sempre he vetllat per treballar-ho i fer-hi èmfasi al llarg del curs. Podria dir que és un dels objectius més importants que cada any m’he proposat. 

Reconec que la meva experiència a les aules no és molt extensa en el temps, però crec que gràcies a les pràctiques i substitucions que he fet a gairebé totes les etapes educatives (de primària fins a cicles formatius) han fet que aquesta hagi estat molt variada i enriquidora a tots nivells, i en cadascun dels cursos que he estat, en el primer que m’he fixat, sempre ha estat el nivell de cohesió del grup i quines conseqüències se’n desprenien. 

El fet d’observar durant tants anys aquest aspecte m’ha fet veure que el nivell de cohesió d’una aula influeix directament en el desenvolupament i aprenentatge dels alumnes, de les actituds, dels valors, de les competències i relacions interpersonals, almenys en una bona part. 

Però, què vol dir cohesió de grup? Què entenem quan diem que una aula està o no està cohesionada? Segurament cadascú tindrà la seva pròpia resposta. Algunes seran semblants i d’altres molt diferents. Però per a mi, que una aula estigui cohesionada vol dir que les persones que en formen part “s’estimin”. Sí, que s’estimin. 

Que les persones es respectin, que es tinguin en compte, que es mostrin afecte, que comparteixin, que s’ajudin, que empatitzin, que se solidaritzin, que no s’excloguin, que convisquin plegades, que es valorin i que es comuniquin. 

Però podem obligar o forçar als alumnes que sentin això per la resta de companyes? Rotundament no. No som ningú per fer-ho. Però crec que sí que podem tenir-ho en compte i proposar situacions que donin peu que de forma voluntària es vagi dibuixant aquesta cohesió. 

Com? A través de dinàmiques, activitats i metodologies que ho fomentin, com el treball cooperatiu i altres tipus d’agrupacions. On? Dins i fora de l’aula, pels passadissos, pel pati, pel menjador, per recepció. Quan? En hores lectives i en hores d’esbarjo, abans de començar les classes i un cop acabades, amb activitats perllongades en el temps i en moments puntuals. Crec que tot moment i tot espai és bo per a fomentar la cohesió, el més important és tenir-ho present. 

D’altra banda, crec que aquesta cohesió no ha de ser únicament entre alumnes, sinó també entre alumnes i docents. El docent també forma part activa de l’aula, i com a tal, també ha d’estar cohesionat amb el grup. Això ens implica apropar-nos a ells, deixar que s’apropin a nosaltres, interessar-nos per les seves coses i que s’interessin per les nostres, compartir moments més enllà de l’aula, entre altres. Com a docents, som un model pels nostres alumnes i si nosaltres no estimem als nostres alumnes i a la resta de docents, difícilment aconseguirem que ells s’estimin i es cohesionin. 

Per acabar, animo a tots els docents que llegiu aquest petit article a provar de fomentar encara més la cohesió del vostre grup classe, observar-ne atentament què se’n desprèn i compartir-ho amb la resta de la comunitat educativa. Segur que seran situacions i aprenentatges positius i que enriquiran encara més el dia a dia de l’aula. 

Que tingueu un bon curs!

Escrit per Pep Prat, soci de MakeIt! Education SCCL.

Fotografia sota llicència Creative Commons.

ÚLTIMES ENTRADES

ÚLTIMS TUITS